Llicenciat (1989) i doctor (1994) en física per la Universitat de Barcelona. Durant el seu doctorat va treballar en AFM/STM al Lawrence Berkeley Lab, amb el doctor Miquel Salmeron (1990-1991). Del 1994 al 1996, va fer un postdoctorat a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), durant el qual va desenvolupar sistemes microelectromecànics (MEMS), amb els professors Martin Schmidt (EECS) i Mark Wrighton (química). Del 1997 al 2000 va fer un postdoctorat al laboratori de Mehmet Toner (Harvard-MGH), durant el qual va aplicar microfluídica a l’enginyeria de teixits. Des del 2000 ha estat professor al Departament de Bioenginyeria de la Universitat de Washington (Seattle, Estats Units) i les seves publicacions han acumulat més de 12.200 citacions. En vint-i-tres anys, ha dirigit dinou postdoctorats (un 16 % dels quals han assolit el grau de professor titular), dotze doctorats (un 25 % són professors titulars), vint-i-quatre estudiants de màster i més de quaranta-tres estudiants de grau. El 2001 va rebre un NSF Career Award i el 2014 va ser elegit membre de l’AIMBE College of Fellows. Forma part del Consell Editorial de Micromachines des del 2019.  

És autor de cinc llibres (únic autor), entre els quals hi ha La ciència del futbol (Empúries, 1997); Introduction to BioMEMS (Taylor&Francis, 2012), que ha estat adoptat com a llibre de text per més de cent departaments universitaris de divuit països, i Hidden in Plain Sight (MIT Press, 2022).  

El laboratori d’Albert Folch i Folch treballa a la interfície entre la microfluídica i el càncer. A més, des del 2007, aquest laboratori gestiona un famós programa d’art de divulgació anomenat BAIT (Bringing Art Into Technology), que ha produït set exposicions, una galeria popular de més de dues mil imatges gratuïtes relacionades amb la microfluídica i un canal de YouTube que acumula unes 167.500 visites des del 2009.