Metge de formació, deixeble de Ramon i Cajal durant l’etapa barcelonina d’aquest, abandonà una prometedora carrera de microbiòleg a causa d’una greu malaltia i decantà els seus interessos científics cap a l’entomologia. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Institució Catalana d’Història Natural. Home de bona posició, que encara millorà amb especulacions afortunades durant la Febre d’Or, exercí un cert mecenatge en diferents moments crucials de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí fins al 1911. En dimitir d’aquest càrrec fou nomenat per Prat de la Riba membre de la Secció de Ciències de l’IEC. La seva obra més important, escrita en col·laboració amb Pere Antiga i Sunyer, és el Catàlech de insectes de Catalunya. Hymenòpters (1902-1906).