|
Estudià dret i lletres, i es doctorà amb una tesi sobre la Nausica de Maragall. Professor de l'Escola de Bibliotecàries, fou un autèntic professional de les lletres. Treballà amb Pompeu Fabra en el Diccionari general de la llengua catalana, i continuà la seva obra a l'IEC. Fou professor de Grec a la Universitat Autònoma, catedràtic a la Fundació Bernat Metge, que arribà a dirigir i per a la qual feu traduccions, i vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes. Compromès amb la República, s'exilià el 1939. Esdevingué el mestre i portaveu dels intel·lectuals catalans en els congressos de poesia de Segòvia, Salamanca i Santiago. Dins l'àmbit de la poesia, en el qual s'inicià amb Estances, destaquen les Elegies de Bierville, fruit de l'experiència de la guerra i de l'exili. Com a traductor, ha estat celebrada la seva Odissea. També traduí Hölderlin, Kavafis, Sòfocles i d'altres. D’ell arrencà una escola crítica seguida per autors com J. Teixidor o G. Ferrater. |