Es llicencià en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de Fitografia i Ecologia Vegetal. S’especialitzà en florística i geobotànica dels Països Catalans, disciplina estesa en una bona part de l’Europa meridional, a la regió macaronèsica i al Brasil. Fou col·laborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (1951) i estigué adscrit a l’Institut Botànic de Barcelona, que dirigí del 1967 al 1984. Va ser conseller de la Institució Catalana d’Història Natural i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Comissió Fitosociològica Internacional. Publicà unes dues-centes seixanta obres, entre les quals destaca la Flora dels Països Catalans, en col·laboració amb Josep Vigo. Rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1982), la Medalla d’Argent de l’Organització per a la Investigació Fitotaxonòmica de l’Àrea Mediterrània (1986), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994).