|
Es doctorà en història eclesiàstica i en filosofia i lletres. Fou professor universitari a Roma i a Montserrat, on va ser monjo del 1939 al 1967, i catedràtic de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser facultatiu de l’Estat a l’Arxiu Reial de Barcelona i director de la Biblioteca de la UAB i de la Biblioteca de Catalunya. Fou nomenat per Pau VI membre del Consell d’Aplicació de la Reforma Litúrgica del Concili Vaticà II. El 1966 ingressà com a membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica fins que el 1971 passà a numerari. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història (Madrid), de l’Instituttet for Sammenlingnende Kulturforskning d’Oslo, de la Société des Antiquaires de France i de la Medieval Academy of America. Vicepresident del Comité Intenational de Paléographie Latine. Fou delegat de l’IEC a la Unió Acadèmica International. Rebé, entre altres reconeixements, el Premi Nicolau d’Olwer de l’IEC (1971), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1991) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2000). |