Fou llatinista i romanista. Exercí una llarga i variada docència a la Universitat de Barcelona. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i del Consell de Direcció de la Fundació Bernat Metge. Gran part de la seva activitat científica estigué dedicada a la confecció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae. Fou autor, amb la col·laboració de deixebles, de la primera edició establerta amb criteris moderns dels Usatges de Barcelona. El llibre La llengua catalana mil anys enrere (1995) conté onze monografies sobre el català preliterari. Tractà dels problemes i la metodologia de la semàntica històrica lexical en el llibre Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots (1996). Els principals treballs de tema català han estat reunits en el llibre ‘Els camins del mar’ i altres estudis de llengua i literatura catalanes (1998). Rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1991), el XVI Premi Manuel Sanchis Guarner (1996) i el Premi d’Assaig de la Institució de les Lletres Catalanes (1997).