|
Filòleg i polític, es llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Fou professor als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on l’expulsaren el 1972 per raons polítiques. Va ser professor de la Universitat Catalana d’Estiu, de la qual fou president honorari i vicerector de l’Equip Rector. Fou lector de català a la Universitat de Liverpool i catedràtic de la Universitat de Càller. Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de l’Associació Italiana d’Estudis Catalans. Dirigí la Gran enciclopèdia catalana i realitzà estudis sobre Joan Roís de Corella i la cultura catalana a Sardenya. El 2007 publicà el poemari titulat Hortènsia i el 2010 les seves memòries Entre l’amor i la lluita. Fou president d’Esquerra Republicana de Catalunya entre el 1996 i el 2004. Entre els premis rebuts destaquen el Premi Francesc Cambó de l’IEC (1950), juntament amb Hortènsia Curell, pel treball Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1984), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), la Medalla d’Honor de Barcelona (2002) i el Premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica o cívica (2016). |