Es doctorà en filosofia i lletres, i fou catedràtic de Llengua i Literatura Àrab a la Universitat de Barcelona. S’especialitzà en l’estudi del món àrab i en l’evolució de la ciència medieval i renaixentista. Li fou dedicada la miscel·lània De Bagdad a Barcelona, integrada per articles dels millors experts internacionals sobre història de la ciència àrab medieval. Publicà una trentena de llibres i tres-cents articles, alguns de temàtica catalana medieval, com el Tractat d’astrologia de Bartomeu de Tresbéns. Fou traductor de l’àrab (El Corán, Las mil y una noches) i col·laborador de nombroses revistes, com Al- Andalus. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Reial Acadèmia de la Història i de l’Acadèmia Internacional d’Història de les Ciències de París. Rebé la Creu de Sant Jordi (2002), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1985), la Medalla Sarton (EUA, 1991), la Medalla Koyré (París, 1995), el Premi Menéndez Pidal de l’Estat espanyol (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1999).