|
Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre semiòtica i comunicació de masses (1974) i és catedràtic honorari de comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha ocupat diversos càrrecs a la UAB, entre els quals, director del Departament de Teoria de la Comunicació (1976-1978), degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació (1978-1980 i 1982-1984), vicerector d’investigació (1986-1990), fundador i director de l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB, 1997-2009) i director del Centre d’Estudis Olímpics (1988-2009). Ha estat president de la Societat Catalana de Comunicació de l’IEC (1985-1987) i de l’Asociación Española de Investigación de la Comunicación (2008-2016). Ha publicat diversos manuals de teoria i sociologia de la comunicació, i nombrosos estudis de semiòtica, polítiques de comunicació, noves tecnologies, comunicació i cultura, com ara: Television in the Olympics. Communicating Policies, Culture and Sport in Barcelona’92 (1996), La televisió pública a l’era digital (2000), Interpretar la comunicación (2011), Barcelona, ciutat simbòlica (2017), Els primers anys. Estudis de comunicació (2021) i La comunicación y sus cambios (2022). |