Doctora en dret per la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtica de dret civil a la UB fins al 2005.

Fou vicerectora i secretària general d’aquesta universitat (1986-1993) i directora de la Càtedra de Dret Civil Català Duran i Bas fins a l’any 1992. El 2005 va esdevenir magistrada de la Sala Primera del Tribunal Suprem. El 2012 va ser escollida magistrada del Tribunal Constitucional i, des del 2017 i fins al 2021, en va ser vicepresidenta. Ha fet recerca en dret civil català, inicià les Jornades de Dret Català a Tossa l’any 1980 i és autora d’Institucions del dret civil de Catalunya, llibre de referència elaborat en col·laboració amb Lluís Puig i Ferriol. Ha investigat també l’aplicació dels drets fonamentals en l’àmbit del dret privat. És especialista en dret de família i de danys. És membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, de l’Observatori del Dret Privat de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d’Espanya. Ha participat en diverses comissions de la Conselleria de Justícia per a la preparació de lleis de dret civil català. Ha dirigit la Revista Jurídica de Catalunya des del 1998. El 2012 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Girona. 

Entre les distincions que ha rebut destaquen el Premi Antoni M. Borrell i Soler de l’IEC (1973), el Premi Duran i Bas del Col·legi d’Advocats de Barcelona, el Premi Miquel Casals Colldecarrera de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2002), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003), el XXIV Premi Pelayo per a Juristes de Reconegut Prestigi (2018) i la Gran Creu d’Isabel la Catòlica (2022).