És doctor en història per la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtic emèrit del Departament d’Història Medieval d’aquesta universitat, que va dirigir durant el període 1996-2004. Ha impartit cursos a les universitats de Bolonya, Florència i Gènova (Itàlia) i Tours i París IV (França).  Des del 1996 és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i entre el 2002 i el 2009 en va ocupar el càrrec de vicepresident. 

La seva activitat investigadora s’ha centrat en l’economia i la societat dels Països Catalans («Un regne dins la mar». Estudis sobre l’economia, la societat i la fiscalitat de Mallorca a la baixa edat mitjana), la resposta de les societats medievals davant les calamitats naturals (Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya) i la història social i cultural de l’alimentació (Alimentación, sociedad, cultura y política en el Occidente Medieval i Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana). Amb el professor Jesús Contreras, va crear el Centre d’Estudis Alimentaris a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Va coordinar la unitat catalana del Màster Internacional d’Història i Cultura de l’Alimentació, que, entre el 2002 i el 2008, van impartir conjuntament les universitats de Bolonya, Barcelona i Tours. 

Codirigeix els projectes de recerca «Corpus documental de les relacions exteriors de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa en l’edat mitjana» i «Cathalonia. Conjunt de documents cabdals de la història de Catalunya (875-1714)». Ha estat nomenat fill il·lustre de Sant Llorenç des Cardassar.