Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1978 amb premi extraordinari, es doctorà a la mateixa universitat el 1983 també amb premi extraordinari. Professor d’història moderna per la UAB des del 1980, hi obtingué la càtedra l’any 1997.

La seva obra de recerca conté estudis en àmbits com ara el de la població i l’economia: Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya (1995), Els orígens del miracle econòmic català (2018). També ha estudiat i editat nombrosos diaris i memòries personals: Cavallers i ciutadans en la Catalunya del cinc-cents (1991), Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva (1993). La seva principal línia de recerca ha estat, però, l’estudi de la Revolució Catalana del 1640 i, més en general, l’anàlisi de les relacions i de l’articulació de Catalunya amb la monarquia hispànica: Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640 (1999), Premi Prat de la Riba de l’IEC; Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol (2005); Pau Claris, líder d’una classe revolucionària (2008), Premi Crítica Serra d’Or de recerca en humanitats; Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea 1640-1705 (2011); Llengua i política a la Catalunya del segle xvii (2016), Premi Ferran Soldevila; 1640 (2018), i La unitat d’Espanya com a valor polític (2022).

També va dirigir el Diccionari d’historiografia catalana (2003), obra en què participaren més de dos-cents cinquanta especialistes catalans i internacionals.