Doctor en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català: per una sintaxi abstracta (1975).

Catedràtic emèrit de filologia catalana de la Universitat de Girona (UdG). Fou un dels promotors de la creació de la UdG el 1991 i en va ser resident de la Gestora i rector entre 1992 i 2012. Director del Departament de Filologia i Comunicació (2009-2012). Ha estat membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i director de l’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània (ODELLEUM). Ha investigat la teoria generativista en la gramàtica, la història social de la llengua i la situació de les llengües en el marc de la mundialització. Amb Modest Prats s’interessà per la història de la llengua catalana i el 1982 van publicar el primer volum d’Història de la llengua catalana: dels inicis fins al segle xv —obra que va merèixer el Premi Lletra d’Or— i el 1996, el segon, Història de la llengua catalana: el segle xv. Actualment treballa l’estandardització de les llengües i les relacions entre dialectes i estàndard.

Ha rebut el Premi Lletra d’Or (1982), el Premi Jaume Vicens Vives a la Qualitat Universitària (2009), i la Creu de Sant Jordi (2020), concedida per la Generalitat de Catalunya.