Doctor en química orgànica per la Universitat de Barcelona, amb una tesi realitzada al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Feu estudis postdoctorals a la Universitat Cornell (Estats Units), on va treballar en la síntesi d’inhibidors de l’hormona juvenil d’insectes.  

Professor d’Investigació del CSIC des del 1991, va ser el responsable del Grup de Química Bioorgànica de l’Institut de Química Avançada de Catalunya, institució de la qual també fou director del 2005 al 2012. Ha estat president de la Societat Catalana de Química del 2002 al 2008. Des de la seva creació, ha assessorat el TERMCAT en matèria de química orgànica. Ha centrat la seva investigació en els compostos orgànics bioactius i en l’aplicació de la moderna metodologia de química mèdica dirigida a la identificació de molècules rellevants davant de dianes farmacèutiques i la seva optimització estructural per a convertir-les en candidats a fàrmacs. Un compost descobert al seu laboratori ha trobat un ús ampli en parafarmàcia i un altre es troba en fases clíniques avançades per al tractament de l’esclerosi múltiple.  

Ha publicat més de dos-cents articles científics, és coinventor de vint-i-quatre patents i ha dirigit vint-i-cinc tesis doctorals. Ha estat cofundador de dues empreses de l’àmbit farmacèutic. Va ser secretari del Consell de Govern de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’IEC.