Enginyer químic per l’Institut Químic de Sarrià i doctor en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona.  

És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Ha estat director de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC (2008-2018) i director del Centre d’Investigació i Desenvolupament del CSIC (2011-2018). Feu estades postdoctorals al College of Earth, Ocean and Atmospheric Sciences de la Universitat Estatal d’Oregon (Estats Units, 1983) i a la School of Chemistry de la Universitat de Bristol (Regne Unit, 1985). 

La seva recerca s’ha centrat en l’estudi dels compostos orgànics naturals i antropogènics com a indicadors dels canvis climàtics i de l’estat de salut dels ecosistemes i organismes vius (inclosos els humans).  

És autor de nombrosos treballs científics (més de set-cents cinquanta), la major part publicats en revistes internacionals, que han estat citats més de trenta mil vegades a la literatura científica. Alguns d’aquests s’han publicat a The Lancet, Nature i Science. Ha dirigit més de cinquanta tesis doctorals i vuitanta tesines i màsters. Ha editat llibres i volums especials a Journal of Chromatography, Organic Geochemistry, Science of the Total Environment, Environmental Research, Marine Pollution Bulletin i Analytical and Bioanalytical Chemistry.  F

orma part de la Junta de Govern de la Societat Espanyola de Cromatografia i Tècniques Afins (SECyTA), de la qual fou president (2007-2011), i de l’International Panel on Chemical Pollution (2015- ).  

Ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona a la Recerca Científica (2000, atorgat per l’Ajuntament de Barcelona), el Premi Rei Jaume I de Protecció de la Natura (2005, atorgat per la Generalitat Valenciana) i el Premi a l’Excel·lència Científica (2022, atorgat per la Societat Catalana de Química), entre d’altres.