|
Estudià nàutica a l’Escola Oficial de Barcelona, es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona (1977) i es va treure les oposicions de notaria (1983). Exercí de notari a Belmonte de Miranda (Astúries), a Calafell i, a partir del 1995, a Barcelona. Ha estat membre de la Junta del Col·legi de Notaris de Catalunya, primer com a censor i després com a vicedegà. Fou director general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1996-2003). Participà en la comissió d’experts que va redactar la Declaració universal de drets lingüístics (1994-1996), que fou lliurada a la UNESCO, i va ser el responsable de l’elaboració i la tramitació de la Llei de política lingüística de 1998. Ha format part de la Comissió Jurídica Assessora i, des del 2006, és membre també de la Comissió de Control que preveu la Llei de la iniciativa legislativa popular, designat per la mesa del Parlament de Catalunya. És arxiver de Protocols del Districte de Barcelona. És president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (2017- ). És membre del Patronat de la Fundació Noguera, i, des del 1996, n’és el secretari. Té una remarcable trajectòria acadèmica com a professor associat del Departament de Dret Civil de la UB. Dirigeix la revista Estudis Històrics i Protocols, i és autor d’un gran nombre de publicacions sobre dret civil, com «El dret català, entre la compilació i el codi» (Revista de Catalunya, juny 2004). Fou el director d’Estudis històrics i documents dels arxius de protocols. XXIII (1996), del Col·legi de Notaris de Barcelona, i ha editat, en col·laboració amb Ester Franquesa, Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori (2009), de Josep M. Puig Salellas. Ha rebut el Premi Justícia de Catalunya (2007), de la Generalitat de Catalunya, i el Premi Agustí Juandó (2007), del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya. |