Va cursar estudis universitaris de filosofia i lletres, en la branca d’història, a la Universitat de Barcelona (UB) (1931-1936). Deixeble de Pere Bosch i Lluís Pericot, va pertànyer a la denominada Escola Arqueològica de Barcelona. El 1939 començà a col·laborar a la UB sota les ordres de Martín Almagro Basch, nou catedràtic de prehistòria imposat per les autoritats franquistes. Ocupà la càtedra de prehistòria de la Universitat de Salamanca (1949-1958), des de la qual va fundar la revista Zephyrus, i la càtedra d’arqueologia de la UB (1958-1985), on va crear l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria, la revista Pyrenae i la sèrie de monografies «Publicaciones Eventuales». Va ser degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB (1968-1973), època en què dugué a terme una important reforma del pla d’estudis, i va dirigir la Comisaría Nacional de Excavaciones (1974-1979). Dels seus projectes d’investigació destaquen les excavacions de l’Alto de la Cruz (Cortes de Navarra), el Puig de Sant Andreu (Ullastret), el Molí de l’Espígol (Tornabous), La Palma (Tortosa), Santa Bàrbara (Mianes) i Cancho Roano (Zalamea de la Serena). Va publicar, entre altres obres, El yacimiento hallstático de Cortes de Navarra (1958), Epigrafía prelatina de la Península Ibérica (1968), Tartessos: La ciudad sin historia (1975) i El santuario protohistórico de Zalamea de la Serena (1983).

*Fou nomenat membre agregat el 1978 i va morir abans que la reforma dels Estatuts de 1989 li permetés accedir a la categoria de membre numerari, que s’atorgà a tots els membres agregats.