Va començar els estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona (UB) (1931) i posteriorment ingressà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1935). En aquesta època intervingué en la vida política com a secretari general de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. S’exilià el 1939 i estudià història de l’art a Montpeller i a París. De retorn a Barcelona va reprendre els estudis a la UB fins que es va doctorar en història (1971). Fou professor de disseny a l’escola Eina i de sociologia de l’art a la UB (1970), on ocupà la càtedra d’història general de l’art (1981). Es dedicà a la il·lustració de llibres i a la pintura, fou crític d’art de Serra d’Or i va col·laborar com a tècnic artístic en agències de publicitat. Va ser membre fundador de les revistes Miramar i Ariel, de l’Esbart Verdaguer, del Club 49, i també de la Societat Catalana d’Estudis d’Art (1945), que l’any següent desembocà en la creació de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC. Presidí l’Associació d’Artistes Actuals (1953), l’Associació Internacional de Crítics d’Art i organitzà el primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1960-1965). Fou elegit senador per Barcelona els anys 1977, 1979 i 1982, pel Partit dels Socialistes de Catalunya, i diputat al Parlament Europeu. Entre les seves obres destaquen Picasso antes de Picasso (1946), Miró y la imaginación (1946), El arte modernista catalán (1951), L’arquitectura catalana (1955), L’escultura catalana (1957), La pintura catalana (1959), Tàpies, testimoni del silenci (1970), Barcelona pam a pam (1971), Ceràmica catalana (1977), els dos volums de L’art gòtic català (1974-1979) i Museus d’art catalans (1982).

*Fou nomenat membre agregat el 1978 i va morir abans que la reforma dels Estatuts de 1989 li permetés accedir a la categoria de membre numerari, que s’atorgà a tots els membres agregats.