És escriptor i catedràtic emèrit de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. Ha estat investigador a les universitats de Saskatchewan (Canadà) i de Califòrnia a Berkeley (EUA), i professor visitant a les universitats de Càller (Sardenya) i Perpinyà.

Ha estat secretari tècnic de la Comissió de Lectorats de Català a les universitats de l’estranger (1988-2002), integrada per la Generalitat de Catalunya i el Consell Universitari de Catalunya, president de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística (2012-2017) i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC (1990-2012) i codirector de les revistes Catalan Review (1995-2009) i de Llengua & Literatura (2011-2022). És coordinador de l’Acadèmia Oberta als Escriptors, Traductors i Correctors i autor del Manual de catalanística (1993) i ha publicat nombrosos llibres i articles sobre la literatura catalana de l’època moderna (antologies de la poesia de Pere Serafí, 1987 i 2005); sobre la cultura catalana de Sardenya (Sardocatalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya, 2007) i sobre l’obra de Josep Sebastià Pons (Antologia poètica, 1986; Teatre, 1990; biografia, 1990).

En l’àmbit de la creació literària ha publicat diversos reculls poètics, com Terres de llicorella (2007), Cloc! (2011), Beabà (2014), Blau marí (2018) o El contagi (2021) i les obres en prosa Dotze llunes a Saskatchewan (2013) i Tutti frutti (2021).

Ha estat guardonat amb el premi Ploma d'Or per la seva trajectòria com a filòleg i escriptor (2022).