Estudià filologia germànica i romànica, llatí i grec a la Universitat d'Hèlsinki, on fou professor de llatí i de filologia romànica. Impartí classes a les universitats de Louisiana i Estrasburg. Feu nombrosos viatges d'estudis per França, Itàlia, Espanya, Àustria i Romania, i és considerat un dels principals estudiosos del llatí vulgar, el protoromànic i el llenguatge epigràfic. Entre les seves obres principals hi ha Le latin vulgare des inscriptions pompéiennes, Gloses marginales des Miracles de Gautier de Coinci i Introduction au latin vulgair. Autor d'una introducció a l'estudi de la filologia romànica (Johdatus romaanisen filologian opiskelum). Fou president de l'Institutum Romanum Finlandiae i membre de l'Acadèmia de Ciències i Lletres Finesa.