Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Lieja i a l’Escola Pràctica d’Estudis Superiors de París. Fou catedràtica de Literatures Romàniques a la Universitat de Lieja i codirectora de la revista Le Moyen Âge. Dedicà treballs a la història de la literatura francesa medieval (novel·la, èpica i teatre), de la literatura provençal (trobadoresca i felibrenca) i de la literatura valona, i estudià les relacions que s’estableixen entre les literatures romàniques i la història de l’art i de la civilització de l’edat mitjana. També edità textos medievals francesos i occitans. Alguns dels seus estudis són La «galerie littéraire» du troubadour Peire d’Alvernhe (1965), La légende du roi Arthur dans l’iconographie médiévale (1967), Le chien Pamperdut de Mistral et le troubadour Marcabru (1970) i Le problème de l’épopée occitane (1972). Fou membre associada de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.