Doctor en filosofia i lletres, en la secció d’història, per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la tesi La ciutat romana de Gerunda (1977).  

El 1978 va entrar a formar part del professorat de l’antic Col·legi Universitari de Girona (més endavant, Universitat de Girona, UdG), on ha desenvolupat la tasca acadèmica: des del 1984, com a professor titular, i des del 1994, com a catedràtic. D’ençà del curs 2019-2020 és professor emèrit de la UdG. En aquesta universitat també ha ocupat diferents càrrecs de gestió i govern, com ara director de l’Institut de Patrimoni Cultural, secretari de la Facultat de Lletres i vicerector de Recerca. De manera paral·lela, en els primers anys d’activitat va ser tècnic superior de la Diputació de Barcelona i conservador del Conjunt Monumental i el Museu d’Empúries (1983-1985).

Ha centrat l’activitat arqueològica en nombrosos jaciments: Empúries, Girona, Roses, el monestir de Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Ramis, etc. Ha participat en divuit monografies, entre les quals destaquen El poblament d’època romana al nord-est de Catalunya; El fòrum romà d’Empúries; La vil·la romana de Vilauba (Camós) i Aquae calidae. Presència romana a la Selva. Ha estat el promotor i organitzador de les Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, que se celebren des del 1992.