Es doctorà en filosofia i lletres, en la secció d’història, a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La ciutat romana de Gerunda (1977). El 1978 va entrar a formar part del professorat de l’antic Col·legi Universitari de Girona (més endavant, Universitat de Girona), on ha desenvolupat la tasca acadèmica: el 1984, com a professor titular, i des del 1994, com a catedràtic. En aquesta universitat també ha desenvolupat diferents càrrecs de gestió i govern, com a director de l’Institut de Patrimoni Cultural, secretari de la Facultat de Lletres i vicerector de Recerca. De manera paral·lela, en els primers anys d’activitat va ser tècnic superior de la Diputació de Barcelona i conservador del Conjunt Monumental i el Museu d’Empúries (1983-1985). Ha centrat l’activitat arqueològica en nombrosos jaciments: Empúries, Girona, Roses, el monestir de Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Ramis, etc., i ha participat en divuit monografies, entre les quals destaquen El Poblament d’època romana al Nord-est de Catalunya; El fòrum romà d’Empúries; La vil·la romana de Vilauba (Camós) i Aquae Calidae. Presència romana a la Selva. Ha estat el promotor i organitzador de les Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, que se celebren des del 1992.