Es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1985, amb una tesi sobre els antecedents kantians de la filosofia de l’esperit de Hegel, dirigida per Ramon Valls.

Des del 1992, és professor titular de la Facultat de Filosofia de la UB, de la qual ha estat vicedegà (1995-1998 i 2012-2013) i degà (2002-2005). Ha traduït al català i al castellà obres de Descartes, Leibniz, Kant i Fichte. Ha escrit més d’una cinquantena de capítols de llibre i articles de revista; ha dirigit tesis doctorals i nombroses tesis de llicenciatura, de grau i de màster; ha estat investigador principal de projectes d’investigació, i és membre de grups de recerca consolidats, de nombroses societats acadèmiques, de comitès científics de revistes i del consell editorial o de direcció de diverses editorials. De la seva producció destaquen les obres Descartes. Del hermetismo a la nueva ciencia (1985), Tránsito de la naturaleza a la historia en la filosofía de Kant (1996), Lliçons sobre història i dret a Kant (1997), Fichte. De la consciència a l’absolut (2011) i Filosofia i modernitat. Les reconstruccions de l’ordre del món (2016).

Ha estat vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia de l’IEC (1992-1995 i 1999-2007), en la qual coordina actualment la Secció de Filosofia Clàssica Alemanya. És membre delegat de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC en aquesta Societat.