És doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la influència de l’art català sobre Picasso; màster en estudis avançats en història de l’art per la mateixa universitat, i postgraduat en direcció d’institucions, plataformes i equipaments culturals per la Universitat Pompeu Fabra. També és màster en desenvolupament local i regional amb un treball final sobre l’Ecomuseu dels Ports (UB). Ha alternat tasques de recerca científica amb el comissariat d’exposicions i la gestió d’equipaments museístics. És conservador d’art modern i contemporani del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i també és membre de l’equip de direcció del Centre Picasso d’Horta de Sant Joan. Ha estat director de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i conservador del Museu Picasso de Barcelona. En l’àmbit docent, és coordinador del mòdul de conservació i restauració del Postgrau de Museologia (UPF) i ha estat professor del Màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art (UB). Entre les seves publicacions destaquen Picasso i Rusiñol. La cruïlla de la modernitat (Consorci del Patrimoni de Sitges, 2008) i Picasso. Obra catalana i Picasso i el món literari català (Enciclopèdia Catalana, 2015).