És conservador d’art modern i contemporani del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

És doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona; màster en estudis avançats en història de l’art per la mateixa universitat, i postgraduat en direcció d’institucions, plataformes i equipaments culturals per la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat director-conservador de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i conservador del Museu Picasso de Barcelona.

Entre les seves publicacions destaquen Picasso i Rusiñol. La cruïlla de la modernitat (Consorci del Patrimoni de Sitges, 2008), Picasso. Obra catalana (Enciclopèdia Catalana, 2015), Picasso i el món literari català (Enciclopèdia Catalana, 2015) i Nonell. Visions des dels marges (Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2020, amb Francesc Quílez). Ha dirigit i coordinat la guia del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el llibre Museu Nacional d’Art de Catalunya. De Tàpies a Taüll (Enciclopèdia Catalana, 2021). Ha estat comissari de les exposicions «Carles Casagemas. L’artista sota el mite» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2014), «Pere Torné Esquius. Poètica quotidiana» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2017, amb Elena Llorens) i «Anglada Camarasa. L’arxiu premeditat» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023, amb Pilar Cuerva). Pel que fa a Picasso, entre altres, ha estat comissari de les exposicions «Picasso. Amics catalans de joventut» (Centre Picasso d’Horta, 2003), «Picasso versus Rusiñol» (Museu Picasso de Barcelona, 2010), «Yo Picasso. Autoretrats» (Museu Picasso de Barcelona, 2014, amb Isabel Cendoya), «Picasso i Perpinyà. El cercle íntim» (Museu d’Art Jacint Rigau, Perpinyà, 2017), «Picasso. The Blue Period and Beyond» (Pola Museum of Art i Nagasaki Museum of Art, 2022, amb Keiko Imai, Furutani Yoshiyuki i Reyes Jiménez).