Escriptor. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, inicià els estudis de lletres, però no pogué acabar-los, car fou mobilitzat a causa de la Guerra Civil. Havent obtingut el títol de mestre, exercí aquesta professió del 1942 al 1967. Fundà l'Institut d'Estudis Eivissencs. La seva producció poètica es caracteritzà per la cura formal i pels temes d'inspiració pitiüsa i universal. Alguns dels seus títols són Sonetos mediterráneos, Elegies i paisatges, Els béns incompartibles, Sonets de Balansat, La miranda i Declarat amb el vent. També escrigué obres en prosa i teatre. Publicà versions poètiques d'obres d'altres autors (Aristòfanes, Shakespeare, Perrault, Yeats, Apollinaire, Keats, Hardy) i el llibre Curs d'iniciació a la llengua catalana. Rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1989).