Doctorat en història de l’art per la Universitat de Barcelona amb la tesi L’arquitectura classicista a Catalunya, 1540-1659, dirigida per I. de Solà-Morales (1989).

Docent a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1986, on és catedràtic des del 2011. Entre 1988 i 1997 també va impartir docència a l’Escola de Disseny Elisava. Ha desenvolupat tres línies preferents de recerca: l’arquitectura del gòtic tardà i del Renaixement a Catalunya, l’art dels segles xv al xix a Mallorca, i el mecenatge de la família Borja. A més, s’ha dedicat a la història social del pintor renaixentista i a la història del col·leccionisme artístic del Barroc i la Il·lustració. Ha publicat gairebé dos centenars de títols, entre llibres, capítols de llibre, articles en revistes acadèmiques i fitxes de catàleg. Ha fet estades de recerca a Venècia i Roma, ha participat en nombroses trobades científiques nacionals i internacionals, d’algunes de les quals ha estat coordinador, i ha estat comissari de set exposicions. Ha format part del projecte internacional PICTOR (2015-2023), dedicat a l’estudi de la condició social dels pintors de l’època renaixentista al sud d’Europa.

Fou secretari de la revista Locus Amoenus (1995-2014), és membre del comitè científic de diverses revistes especialitzades i avaluador extern per parells cecs d’una quinzena de revistes acadèmiques. Entre altres càrrecs, ha estat vocal de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona (1997-2008) i és membre del Comitè Científic de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians des del 2005 i president de la Comissió d’Humanitats de l’AQU de Catalunya des del 2021.