|
És doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona (1989). L’any 1986 inicià la seva activitat docent a la UAB, on és catedràtic d’història de l’art des del 2011. Com a investigador, s’ha centrat en l’estudi de l’arquitectura i l’art d’època moderna a Catalunya i a Mallorca. Ha publicat diversos articles, llibres i monografies sobre, entre altres temes, l’arquitectura renaixentista-classicista a Catalunya, l’escultura barroca i la retaulística mallorquina. Així mateix, ha rescatat de l’oblit alguns pintors mallorquins de l’època barroca, com ara Guillem Mesquida, Miquel Bestard i Miquel Cantallops, sobre els quals ha publicat articles i ha organitzat exposicions. D’altra banda, ha estat vocal de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya (1997-2008), membre de la Comissió de seguiment de les obres de la catedral de Mallorca (2000) i, des del 2005, del Comitè Científic de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians (València). Ha fet estades de recerca a Venècia i a Roma i ha participat en nombroses trobades científiques nacionals i internacionals. Forma part del projecte internacional PICTOR, dedicat a l’estudi de la condició social dels pintors de l’època renaixentista al sud d’Europa. Així mateix, és membre del consell de redacció i del comitè d’assessorament de diverses revistes especialitzades. Ha elaborat un bon nombre d’estudis i catalogacions del patrimoni artístic mallorquí i català per a diferents institucions, com ara el Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Barcelona o la Generalitat de Catalunya, per encàrrec de la qual va publicar l’obra de dos volums El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i Arquitectura (2015). |