Va estudiar magisteri a l’Escola la Normal (Palma) i es llicencià en filosofia i lletres —en l’especialitat de pedagogia l’any 1960 i en la de geografia i història el 1963— a la Universitat de Barcelona. L’any 1985 es va doctorar, en aquesta mateixa universitat, amb la tesi La formació de mestres, una proposta alternativa, en la qual proposava una renovació pedagògica inspirada en els models existents a diversos països europeus i a l’Amèrica del Nord.

La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Catalunya, principalment, i a Ciutadella (Menorca). Abans de dedicar-se a la docència universitària, va exercir durant vuit anys la docència a l’ensenyament primari i secundari, la seva autèntica vocació. Va ser la directora de l’Escola de Mestres de Sant Cugat entre el 1974 i el 1979 i va col·laborar en diversos moviments per a la reforma educativa als Països Catalans, entre els quals destaquen el de l’Escola de Mestres Rosa Sensat i el Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca. Del 1994 al 1998 va dirigir l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser vicerectora adjunta de Programació Docent (febrer del 1978 - novembre del 1979) durant el mandat del rector Josep Laporte. Ha impartit més de tres-centes cinquanta conferències sobre renovació pedagògica i és autora de més de cent cinquanta treballs —entre llibres, capítols de llibre i articles publicats en revistes de referència.

Ha rebut la distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat de la docència universitària (2002), concedida per la Generalitat de Catalunya; el Premi Ramon Llull (2003), atorgat pel Consell de Govern de les Illes Balears i la Creu de Sant Jordi (2004). El 2018 va rebre la Encomienda con placa de Alfonso X el Sabio. L’any 2019 va ser nomenada filla il·lustre de Ciutadella i investida doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) i per la Universitat de les Illes Balears l’any 2021.