Doctora en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 1983), és catedràtica de psicobiologia a la Universitat de Barcelona (UB) des del 1997. Es va formar com a professora universitària a la Unitat de Psicologia Mèdica de la Facultat de Medicina de la UAB amb una beca del Ministeri d’Educació i Ciència (1980-1982). El 1982 s’incorporà com a facultativa adjunta al Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i fou membre fundadora de la Societat Catalana de Neuropsicologia (1979).

Com a investigadora, s’ha centrat sempre en l’estudi de la relació entre el cervell i la conducta mitjançant la ressonància magnètica, tècnica que li ha permès estudiar patologies com els accidents cerebrovasculars, els traumatismes cranioencefàlics i les malalties degeneratives, entre d’altres. És autora de nombrosos articles científics, monografies i capítols de llibre. Ha dirigit quaranta-quatre tesis doctorals, vint-i-una de les quals han obtingut la menció de títol europeu o internacional. 

Pel que fa a la gestió, ha estat directora del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB, coordinadora dels programes de doctorat de medicina i de medicina i recerca translacional i del Màster de Neuropsicologia Clínica d’aquesta universitat. Actualment és cap d’estudis del grau en medicina de la UB.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diverses distincions, com ara el Premi Martí i Julià de Psiquiatria i Psicologia, atorgat per l’IEC (1983); la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària (2004), i el Lifetime Achievement Award in Research (2022), concedit per la International Neuropsychological Society.