Estudià filologia hispànica i italiana a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest, on fou professor fins a la seva jubilació.

El 1971 aconseguí que s’introduís l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes en els plans d’estudi de la seva universitat, fet que ha contribuït a la formació d’un grup important de catalanòfils a Hongria. Participà en la fundació de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973) i en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986).

Ha publicat obres sobre lingüística (gramàtica i lexicografia), història de la literatura, situació del català i de les altres llengües no estatals d’Espanya, i sobre les relacions de la catalanística amb el seu país. En col·laboració amb Károly Morvay, deixeble seu, ha publicat el Diccionari català-hongarès i el Diccionari hongarès-català. El 1992 els fou atorgat a tots dos el Premi Catalònia de l’IEC.

Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi Batista i Roca de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (2004).