Fou pensador, poeta i polític. Estudià lletres a Barcelona i exercí professor d’Institut al Principat. Escriví narracions i poesies en la seva joventut; posteriorment, es dedicà a l’assaig politicocultural i al periodisme polític. Col·laborà en diverses publicacions, com El Poble Català, Catalònia i L’Esquella de la Torratxa. Participà en la fundació del Partit Republicà Català (1917) i de la Unió Socialista de Catalunya (1923). Fou ambaixador de la República Espanyola a Itàlia (1932-1934) i a Egipte (a partir del 1937), on residí exiliat fins a la mort. Com a pensador, conreà l’assaig polític des d’una perspectiva democràtica d’esquerres i també l’assaig literari. Fou un important teoritzador del Modernisme. Dels seus assajos destaquen, entre d’altres, El futurisme (1905) i La guerra a través de un alma (1917). L’obra La columna de foc aplega la seva producció poètica.