Doctor en dret per la Universitat de Bolonya (1997) i llicenciat en dret (1993) i en geografia i història (1995) per la Universitat de Barcelona, és professor titular de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra des de l’any 2002, amb acreditació de catedràtic d’universitat.

Ha estat investigador visitant a l’Institut d’Hamburg Max Planck, a les facultats de dret de la Universitat Cornell de Nova York, de la Universitat de Cambridge i de la Universitat de Bolonya. Guardonat amb els premis Antonio Cicu (1997) i Ferrer Eguizábal de l’ICAB (2011), és autor de més d’una setantena de publicacions científiques sobre temes jurídics, entre monografies, articles de revista i capítols de llibre en obres col·lectives. Ha estat vocal de la Comissió de Codificació de Catalunya i de l’Observatori de Dret Privat, en els quals ha participat activament en els treballs prelegislatius d’elaboració dels diferents llibres del Codi civil de Catalunya. Ha contribuït decisivament al desenvolupament i a l’aplicació del dret català, mitjançant estudis, comentaris sistemàtics, presentacions en congressos i jornades, i formació de postgrau, així com a la recerca i docència jurídiques en llengua catalana. Ha estat president i és membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Les seves principals línies de recerca són el dret de la persona i de la família, el dret de contractes i el dret de successions.