Es doctorà a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Salamanca el 1971.

Ha estat catedràtic de l’Institut Nacional de Batxillerat; catedràtic de la Universitat de Salamanca (de la qual també va ser vicerector) i de la Universitat Carlos III de Madrid. Durant uns anys exercí el càrrec de director de la seu de l’Institut Cervantes de París (1997-2001). És membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de l’any 2002, de la qual va ser vicedirector (2007-2015) i director del Nuevo diccionario histórico de la lengua española (2005-2021).

Col·laborà amb Joan Coromines en el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. És autor de nombrosos treballs, alguns de relacionats amb el català, com per exemple «Els lexicògrafs i el seu concepte del lèxic català», publicat al Llibre blanc sobre la unitat de la llengua catalana o «Las explicaciones de sustrato aplicadas al catalán», publicat a les Actes del VII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Tarragona-Salou, 1985). Romanista, format a l’escola pidalina, ha contribuït amb els seus treballs a canviar alguns plantejaments de l’escola referents a la història del castellà.

Entre altres distincions, ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat de París XIII, per la Universitat de Lleó i per la Universitat de Barcelona. Ha rebut el Premi Nacional d’Investigació Ramón Menéndez Pidal (2006) i el Premi Castella i Lleó de Ciències Socials i  Humanitats (2008). És membre corresponent de l’Accademia della Crusca, membre d’honor de l’Acadèmia Basca (Ohorezko Euskaltzaina), soci estranger de l’Accademia delle Scienze de Torí.