Llicenciada en física i doctora en ciències físiques per la Universitat de Barcelona.
Va treballar a l’Institute for Advanced Materials del Joint Research Centre (IAM-JRC; Petten, Països Baixos, 1989) i, posteriorment, es va incorporar a la Universitat Politècnica de Catalunya, de la qual és membre del Departament de Física. Va gaudir d’un any sabàtic a la Universitat d’Oxford (2003). Estudia la tecnologia de producció i l’estat de conservació de materials historicoartístics i aporta dades a la investigació històrica.
L’objectiu de la seva recerca és múltiple: d’una banda, analitza els materials per tal d’obtenir informació d’interès per a historiadors i conservadors i, de l’altra, estudia la tecnologia de producció i identifica els canvis experimentats al llarg del temps pels materials i pels processos (les tecnologies perdudes), així com els descobriments tecnològics (nous materials, nous instruments). Pretén, doncs, desvetllar la tecnologia a partir de l’anàlisi dels objectes i de la rèplica dels procediments seguits que permet validar-los (enginyeria inversa). Tradicionalment, aquesta informació ha estat obtinguda a partir de l’estudi documental o basant-se en els procediments que perviuen en els tallers artesanals. Malauradament, la informació documental habitualment és parcial, difícil de traduir (els noms són sovint de productes locals que no són fàcilment localitzables) i d’interpretar i, fins i tot, de vegades limitada pel secretisme. Els seus estudis intenten recuperar el coneixement perdut (patrimoni immaterial) i constitueixen, alhora, un instrument útil per a historiadors, arqueòlegs i conservadors (patrimoni material).
Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2023).