Romanista suïssa. Catedràtica emèrita de la Universitat de Basilea (Suïssa).  

Va cursar estudis de filologia romànica, filologia eslava i història a Basilea, Valladolid, Barcelona, Sant Petersburg i Sofia. Es doctorà a la Universitat de Basilea amb una tesi sobre l’evolució del català entre el segle xiii i el xvi, dirigida per Germà Colón. Fou professora invitada de lingüística hispànica a les universitats de Berna, Neuchâtel i Zúric i, del 1999 al 2018, catedràtica de lingüística iberoromànica a Basilea. 

Ha dirigit la seva investigació a diversos camps de la lingüística històrica catalana, hispànica i romànica general, i s’ha dedicat a l’estudi contrastiu de les llengües de la Península. Entre el 2003 i el 2018 va dirigir el grup de recerca sobre el judeoespanyol oriental a la Universitat de Basilea. 

Entre altres càrrecs, ha estat directora de l’Institut de Filologia Iberoromànica i del Departament de Llengües i Literatures de la Universitat de Basilea, presidenta de la Sociedad Suiza de Estudios Hispánicos, presidenta de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i vicepresidenta de l’Académie suisse des sciences humaines et sociales. És membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, des del 1997, i de la Real Academia Española, des del 2015.