Estudià romanística a les universitats de Bonn i Colònia i portuguès a la de Lisboa. Després de doctorar-se a Bonn, feu recerques de dialectologia al sud d’Itàlia, Sardenya i Venècia. Formà part de l’equip de lingüistes de les universitats de Bonn, Colònia i Münster, que preparaven una refosa del Romanisches Etymologisches Wörterbuch de Meyer-Lübke. Col·laborà en el Französisches Etymologisches Wörterbuch a Basilea, on fou professor associat de la Universitat. El 1965 fou nomenat professor ordinari de la Universitat de Friburg de Brisgòvia; el 1969 passà a la Universitat Politècnica de Berlín, i el 1976, a la de Kiel. Els seus llibres tracten de romanística global, dialectologia i aspectes teòrics del llenguatge. També publicà nombrosos articles en revistes i féu comunicacions a congressos i contribucions a miscel·lànies sobre lingüística romànica, germànica, eslava i semítica i lingüística general.