Lingüista. Deixeble d'Édourd Bourciez i influït per Gilliéron, Rousselot i Grammont, fou professor de filologia romànica i lingüística general a la Universitat de Montpeller i a la Sorbona. Especialitzat en geografia lingüística i gramàtica històrica, dedicà un interès especial a les parles de la regió de les Landes (Études de dialectologie landaise, Petit atles linguistique d'une région des Landes). Feu estudis de fonètica dels parlars de Sicília, Còrsega i Sardenya, els resultats dels quals demostraren la pervivència del substrat preromà. Els seus treballs es basaven en l'aplicació d'un mètode d'enquesta molt rigorós. Feu servir aparells de fonètica experimental. Publicà Linguistique et dialectologie romanes: Problémes et méthodes.