Feu contribucions al coneixement de la lexicografia i la toponímia alguereses, així com de la realitat social de l’Alguer. Dugué a terme recerca tant de camp com arxivística i els seus estudis han estat decisius per a servar bona part del lèxic alguerès en determinades àrees del vocabulari. Escriví, entre altres obres, Els noms de les herbes del camp de l’Alguer (1993), La vegetació espontània del camp de l’Alguer (1993), El lèxic dels mariners algueresos: entre catalanitat i mediterraneïtat (1995) i Il mondo del Càlic. Studi di toponomastica e lessicografia algherese (1990). Conreà una poesia arrelada en la realitat local de l’Alguer, per la temàtica, la recreació de l’ambient geogràfic i cultural, la metàfora i el sentiment mediterrani. Publicà poemaris com Só tornat a Sant Julià (1986), Els Asfòdels i altres versos (1992) i Pètals (1998). Es mostrà compromès en la lluita política i cultural a favor de la continuïtat i la cohesió de la llengua i la cultura catalanes. Fou director de la Revista de l’Alguer. Rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999).