Romanista. Fou professor a les universitats de Viena, Bonn, Marburg, Colònia, i, després del 1933 (data en què hagué de marxar d'Alemanya), a Istanbul i a Baltimore. Dedicà treballs a la lingüística i a la història de la literatura, amb un interès especial per l'estilística, que centrà en temes de literatura provençal (Jaufré, Rudel), francesa (Rabelais, Balzac, Proust) i espanyola (Arcipreste de Hita, Cervantes, Quevedo). Pel que fa al català, escriví Lexikalisches aus dem Katalanischem und den übrigen iberoromanischen Sprachen, i fou un dels col·laboradors del Butlletí de Dialectologia Catalana.