Romanista. Fou professor a les universitats de Berna, Lausana, Leipzig i Basilea. Impartí cursos a la Universitat de Xicago i a l'Acadèmia Alemanya de Ciències de Berlín. Estudià diversos aspectes de la lingüística romànica, especialment del francès, i el poblament germànic en alguns països romànics. La seva obra principal és Französiches etymologisches Wörterbuch, iniciat el 1922 i continuat pels seus deixebles. Escriví Évolution et structure de la langue française, Die Entsehung der romanischen Völker, La posizione della lingua italiana, Einführung in Problematik und Methodik der Sprachwissenschaft i Die Ausgliederung der romanischen Sprachräume. Dirigí la Zeitschrift für Romanische Philologie i la Bibliotheca Romanica.