Indoeuropeista i romanista. Estudià lingüística indoeuropea i romànica a les universitats de Zuric, Berlín i París. Fou professor a les universitats de Jena, (Alemanya), Viena (on fou rector) i Bonn, i a l'Escola d'Estudis Superiors de París. Dedicà els seus treballs, d'una banda, a estudis generals de la Romània (Gramatik der romanishen Sprache i Romanisches etymologisches Wörterbuch). D'altra banda, és autor de monografies sobre el romanès (Zur Geschichte de Infinitivs im Rumanischen), el sard (Zur Kenntnis des Altlogudoresischen) i el català (Das Katalanische). Aquesta obra és considerada la primera en què es reconeix el català com a llengua independent.