Estudià filologia a Barcelona i fou catedràtic de Filologia Llatina a les universitats de Sevilla, València i Autònoma de Madrid. Les seves primeres composicions poètiques, caracteritzades per una gran polidesa formal, s'inscriuen dins la línia de l'Escola Mallorquina. El seu estil anà madurant vers una poesia més personal. Cal destacar El somni encetat, Petites elegies, Flama i Imago Mundi. Com a investigador, escriví nombrosos assaigs sobre autors clàssics, especialment sobre els escriptors llatins d'Hispània, i moderns. Traduí al català Virgili, Marcial, Persi, Tàcit, Tertulià, Ovidi i Camões. Preocupat per la pervivència de la tradició clàssica en el món actual, contribuí a la difusió d'aquesta. Fou membre directiu de la Fundació Bernat Metge.