Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1870. Recollí la seva experiència en qüestions processals en el Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil. Nomenat com a jurisconsult pel llibre Instituciones del derecho civil catalán vigente, escrit en col·laboració amb Joan Amell i Llopis, fou secretari del I Congrés Català de Jurisconsults (1881). Fou degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona entre el 1911 i el 1915, i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació de Catalunya, així com la comissió oficial encarregada de codificar el dret civil de Catalunya.