|
Dramaturg i poeta, fundà i dirigí La Renaixença. El 1875 obtingué un accèssit als Jocs Florals, i el 1876, la Flor Natural. El 1877 guanyà els tres premis ordinaris, fet sense precedents, i fou nomenat Mestre en Gai Saber. El 1879 estrenà la seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia. Després estrenà El fill del rei i Mar i cel (1888), que obtingué un èxit apoteòsic, i inicià la seva etapa de plenitud, en la qual estrenà les seves obres més representatives: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar. El seu catalanisme es feu explícit en alguns monòlegs. Fou president de la Unió Catalanista, de l'Assemblea de Balaguer i de l'Ateneu Barcelonès, on pronuncià en català el seu discurs inaugural, fet insòlit a l'època. Els seus discursos foren recollits a Cants a la pàtria. El 1909 fou objecte d'un homenatge multitudinari. |