Fou catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia a la Universitat de Barcelona (1893-1916) i un dels introductors de la cirurgia ginecològica. Entre altres treballs, publicà un tractat molt complet sobre la seva especialitat. Presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i l’Acadèmia de Medicina. Fou el president del I Congrés de Metges de Llengua Catalana (1913). Com a polític, fou un dels fundadors de la Unió Regionalista (1900) i participà en les negociacions per a la seva fusió amb el Centre Nacional Català, origen de la Lliga Regionalista, partit del qual fou vicepresident. Fou senador per Barcelona del 1914 al 1916.