Seminarista a Palma, fou ordenat sacerdot el 1886. Amb la Lletra de convit, feu una invitació pública a col·laborar en un diccionari exhaustiu de la llengua, i el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (1901-1936) serví de mitjà de comunicació entre tots els col·laboradors. La seva tasca com a propagandista culminà amb la celebració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Arran del congrés feu sojorns d’estudi per a ampliar coneixements de lingüística, sobretot a Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial se significà com a germànofil. Discrepàncies amb col·legues de l’IEC feren que se n’allunyés. El 1926, gràcies a una subvenció del Ministeri d’Instrucció Pública, començà, ajudat per Francesc de Borja Moll, la publicació del Diccionari català-valencià-balear.