|
|
|
Nom
|
Lluís
|
|
Cognoms
|
Segalà i Estalella
|
|
Data i lloc de naixement
|
21-06-1873, Barcelona
|
|
Data i lloc de traspàs
|
17-03-1938, Barcelona
|
|
|
Data d'ingrés
|
14-02-1911
|
Número
|
16
|
|
Secció
|
Secció Filològica
|
|
Especialitat
|
Hel·lenista
|
|
|
|
| Càrrecs a l'IEC |
| Membre fundador de la Secció Filològica (1911) |
|
|
|
Nota biogràfica |
|
Doctor en dret i en filosofia i lletres. El 1899 aconseguí la càtedra de grec a la Universitat de Sevilla i el 1906 accedí a la de la Universitat de Barcelona. Destaca el discurs d'obertura del curs 1916-1917 sobre el renaixement hel·lènic a Catalunya. Dirigí col·leccions de clàssics grecs i llatins, de les quals destaca la «Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum». Fou professor de llatí i director de l'Escola de Bibliotecàries. Formà part de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Realitzà una important tasca de traducció de clàssics. Les seves versions d'Homer a l'espanyol, tothora editades, han esdevingut canòniques. En català, traduí obres com Hero i Leandre, de Museu. Féu un curs de gramàtica comparada als Estudis Universitaris Catalans i escriví tractats com la Gramática del dialecto eólico. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|