Doctor en dret i en filosofia i lletres. Col·laborà a La Renaixença, El Poble Català i altres publicacions. Emprà els pseudònims Octavi de Romeu i Xènius. Des del 1906 publicà a La Veu de Catalunya el Glossari, que difongué la doctrina estètica que anomenà Noucentisme. El 1911 publicà les Glosses de Quaresma i La Ben Plantada. Fou director del Seminari de Filosofia creat per la Secció de Ciències de l'IEC el 1914. Dirigí l'Escola de Bibliotecàries. Fou director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat des del 1917, però dimití el 1920 per discrepàncies amb el president, Josep Puig i Cadafalch. Cessà també en els seus càrrecs a l'IEC. Deixà de publicar el Glosssari a La Veu i continuà a El Día Gráfico. Començà a col·laborar en castellà a Las Noticias, i el 1923 s'establí a Madrid.