Es llicencià en dret i en filosofia i lletres. Col·laborador de La Publicitat i redactor de La Veu de Catalunya, creà un nou tipus de periodisme polític. Col·laborà amb Pompeu Fabra en la normativització de la llengua. Fidel a Prat de la Riba, quan aquest morí s’apartà de la Lliga i influí en la creació d’Acció Catalana. Durant la Guerra Civil, es posà al costat de la República. Fou membre de la Generalitat a l’exili, des d’on la seva poesia es concentrà en el record de la Catalunya ideal. Els fruits saborosos (1906) fou una de les fites del Noucentisme, del qual Carner fou un pilar fonamental. Fou un dels grans traductors contemporanis, i també amb les seves versions ha ajudat a la consolidació i al prestigi de la llengua literària, que enriquí i renovellà, a més de les seves aportacions originals en prosa i en vers.