Doctor en lleis, fou president del Centre Escolar Catalanista. Secretari de la Unió Catalanista, redactà La qüestió social i política i el Missatge a Jordi I, que motivà la suspensió de La Renaixença, que l'havia publicat, i el processament de l'autor. Dirigí La Veu de Catalunya. Fou premiat als Jocs Florals del 1898 pel seu Compendi d'història de Catalunya. Fou secretari de l'Ateneu Barcelonès, on pronuncià El fet de la nacionalitat catalana, important capítol de la seva obra política. Membre de la Lliga de Catalunya, se'n separà el 1899 i creà el Centre Nacional Català. El 1901 fundà la Lliga Regionalista i redactà, entre d'altres, la Declaració de principis de la Solidaritat Catalana. El 1906 aparegué la seva obra fonamental, La nacionalitat catalana. Fou president de la Diputació. Presidí la Mancomunitat de Catalunya des del 1913 fins a la seva mort. Creà l'Institut d’Estudis Catalans i impulsà la creació de la Biblioteca de Catalunya. |