Es doctorà en filosofia i lletres. Fou deixeble d’Antoni Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans. Organitzà l’exposició del llibre català al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). L’any 1914 fou nomenat adjunt de la Biblioteca de Catalunya. Per encàrrec de l’IEC, on era secretari redactor, feu una recerca a l’Arxiu Capitular de Tortosa amb Jordi Rubió. Fou professor a l’Escola de Bibliotecàries. Succeí Eugeni d’Ors a la Secretaria General de l’IEC, i des del 1923 representà l’Institut amb Lluís Nicolau d’Olwer a la Unió Acadèmica Internacional. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, col·laborà des de jove a les revistes catalanes. Arnau de Vilanova, Ramon Llull i Dante Alighieri foren els temes principals del seu estudi. Tenen molt de relleu les cròniques que féu sobre Arnau de Vilanova i Ramon Llull a l’Anuari de l’Institut.